Vilopriu, poble medieval empordanès entre arrossars i gavians, respira història i tranquil·litat.
Vilopriu és un petit municipi de la comarca del Baix Empordà, situat a la plana empordanesa, prop del límit amb l'Alt Empordà i el Gironès. Es caracteritza pel seu paisatge rural, agrícola i la seva estructura de població dispersa, amb diversos nuclis històrics com Valldavià i la Morana. És un lloc ideal per gaudir de la tranquil·litat i l'arquitectura tradicional catalana.
El nom de Vilopriu apareix documentat per primera vegada l'any 951 com a Villa Olopridi o Villa Olopriti. Històricament, el municipi va estar vinculat a la Baronia de Vilopriu, una jurisdicció feudal important a la zona. El seu desenvolupament es va centrar al voltant de l'església parroquial i les restes del seu castell medieval, mantenint al llarg dels segles la seva vocació eminentment agrícola i ramadera.
L'església parroquial de Sant Pere és el principal element arquitectònic del nucli de Vilopriu. D'origen romànic (segles XII-XIII), ha sofert diverses modificacions posteriors, especialment durant l'època gòtica i moderna. Destaca el seu campanar de torre quadrada i la seva estructura sòlida, típica de les esglésies rurals empordaneses.
Les restes de l'antic castell medieval, documentat des del segle XIII, es troben integrades dins el nucli urbà actual, formant part de diverses edificacions. Tot i que gran part de l'estructura original s'ha perdut o transformat, encara es poden observar elements que testimonien la seva antiga funció defensiva i senyorial.
Aquest temple romànic, situat al veïnat de Valldavià, data del segle XII. És un exemple ben conservat de l'arquitectura religiosa rural de l'Empordà, amb una nau única i un absis semicircular.
Església d'origen romànic situada al veïnat de la Morana, que conserva elements de la seva estructura original malgrat les reformes posteriors. És un punt d'interès històric dins del terme municipal.
Vilopriu està immers en la plana de l'Empordà, oferint un paisatge dominat per camps de conreu (cereals, farratges) i petites zones boscoses de pi i alzina. El terme municipal és travessat per la Riera de Vilopriu, un afluent del riu Ter. L'entorn és ideal per a rutes de senderisme i cicloturisme que permeten descobrir els diferents nuclis, masies disperses i el ric patrimoni hidràulic de la zona.
Vilopriu és accessible principalment per carretera. S'hi arriba des de la carretera C-66 (eix de la Costa Brava) prenent desviaments locals com la GI-631, que connecta amb els municipis veïns (com Colomers o Sant Jordi Desvalls). No disposa d'estació de tren pròpia, sent l'estació de Flaçà la més propera i amb connexions regulars amb Girona i Barcelona.
***Per sol·licitar canvis, has d'iniciar sessió.